Així enceto la meva nova condició de blogger, amb una reflexió resignada sobre la condició humana i les seves limitacions, sobre l'efímer i el consistent, sobre tantes i tantes coses que queden per aprendre, de tantes i tantes lectures extraordinaries que mai no tindré temps de llegir, de tans camins que mai no podré recorrer... ni vosaltres tampoc i, heus aci que, per circumstàncies de la vida, em trobo de forma immodesta volent fer-vos avinents les meves reflexions sobre el món i el que l'envolta, contrariant la meva tendència mes aviat àgrafa .
Que el llegir blogs, e-mails, respondre'ls...en definitiva, que la immediatesa, allò urgent, l'efímer, no us faci perdre el gust pel repòs, la sobrietat, la reflexió, les emocions i la imaginació, pel pensament i la vida que condensen els llibres, per la vida mateixa i, a més i sobre tot, per la modèstia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada