Jo, que soc de tendència àgrafa i he guardat molt temps de silenci desprès del meu últim blog, reprenc ara l'escriptura perquè hi ha moments que la discreció o el silenci son una traició a la responsabilitat que ens és exigible, a les propies conviccions i a la fraternitat universals. Potser sona grandiloquent però és més un crit contra la indiferència i perquè, contra l'injust estat de coses, encara ens queda, com deia el poeta, la paraula. Les paraules son poderoses, usem-les doncs.
dissabte, 9 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada